lunes, 25 de abril de 2011

Llençols nets

Les nostres infàncies estan plenes de records,  que molt sovint deixem oblidats a la rebotiga del cervell. Per mi els millors són aquelles petites coses, quotidianes, que ens feien sentir bé, segurs i estimats. El meu record és el ritual dels divendres. Ma mare cambiava els llençols del llit. Per la nit venia el bany amb molta espuma, amb aquells xampús que em feien plorar els ulls. Pijameta net i, au!!, cap al llit a fer nones.
La setmana de col.legi havia acabat i era una manera que institucionalitzava que venia el cap de setmana, i que petits i grans havien fet els que els pertocava.
M'ha vingut a la memòria avui, al canvia la funda nòrdica del meu llit. No hi ha hagut cap ritual, de fa temps. Ara no hi ha cap ritual: es canvia un dia, que no está determinat pel calendari i ja está.
Però, no se per què, el record d'aquella olor a llençols nets i frecos, quan em ficava al llit surtida de bany y amb el pijameta, també net, l'he tinguda sota el nas tot el matí.
El que ja no m'acompanya de fa temps es la sensació de absoluta calma, que feia que me quedés dormida al cap de minuts, sense cap neguit, sense que res perturbés el meu descans. I així, la meva ment se n'anava la país dels somnis fins l'endemà.



Nuestras infancias están llenas de recuerdos, que a menudo dejamos olvidados en la trastienda del cerebro. Para los mejores son aquellas pequeñas cosas, cotidianas, que nos hacían sentir bien, seguros y queridos. Mi recuerdo es el ritual de los viernes. Mi madre cambiaba las sábanas de la cama. Por la noche venía el baño con mucha espuma, con aquellos champús que me hacían llorar los ojos. Pijameta limpio y, hala!, a la cama a hacer soñar con los angelito
La semana de colegio había terminado y era una manera que institucionalizaba que venía el fin de semana, y que pequeños y grandes habían hecho los que les correspondía.
Me ha venido a la memoria hoy, el cambia la funda nórdica de mi cama. No ha habido ningún ritual, hace tiempo. Ahora no hay ningún ritual: se cambia un día, que no está determinado por el calendario y ya está.
Pero, no se por qué, el recuerdo de aquel olor a sábanas limpias y frecas, cuando me acostaba salida de baño y con el pijamita, también limpio, la he tenido bajo la nariz toda la mañana.

Lo que ya no me acompaña hace tiempo es la sensación de absoluta calma, que hacía que me quedara dormida al cabo de minutos, sin inquietud, sin que nada perturbar mi descanso. Y así, mi mente se iba la país de los sueños hasta el día siguiente.



No hay comentarios:

Publicar un comentario

¿ESTÁN EN PELIGRO NUESTROS DERECHOS FUNDAMENTALES?

Cuando el Presidente del Gobierno anunció la entraba en vigor el Real Decreto 463/2020, por el que se decretaba el estado alarma, a partir...