jueves, 21 de abril de 2011

El vampiro



Hace un cierto tiempo me recomendaron un libro que trataba sobre la búsqueda interior. En el camino le acompañaba una especie de maestro: no le decía lo que debía o no debía hacer; si estaba bien o mal; solo lo acompañaba y le hacía reflexionar sobre lo que ocurría a su alrededor. Una de sus experiencias me ha quedado gravada: era de noche, y al joven se le acercó un vampiro. Su aire no era altanero, al contrario, venía abatido, pero tenía su objetivo muy claro: conseguir que voluntariamente que el joven le diera su sangre. Le suplicó que le diera un poquito, tan siquiera, a él que más le daba; si no lo hacía el vampiro moriría (hábil y manipulardo el truan). El muchacho se pasó la noche debatiéndose consigo mismo si darle su sangre o no. La toma cualquiera de las dos decisiones le hacía sentirse mal.
A cada momento que me adentraba en la lectura, me sentia formar parte de la historia; como si estuviera al lado de la hoguera en la oscura noche.
Para más desesperanza del muchado, su guía- maestro parecia haber desaparecido. Estaba solo y no sabia que deción tomar.
El vampiro era muy hábil manipulando los sentimientos del muchado. Si éste accedia, se quedaria sin sangre, para salvar al vampiro. Si optaba por el no, se sentia peor, porque sería responsable de su muerte (según el vampiro).
Quería ayudar, pero a costa de qué: de él mismo. Al vampiro le daba igual el muchacho y lo que pasara con el, una vez conseguido su objetivo iria a por otra presa.
Al final de la noche, el muchacho le dijo al vampiro que se fuera, que no pensaba darle ni una gota de su sangre...Y, desapareció en medio de la misma niebla que apareció.

El muchacho, a pesar de haber debatido consigo mismo y tomado una decisón se sentía culpable. El vampiro había hecho bien su trabajo.
Ya de mañana le comentó a su maestro al visión nocturna y su inquietud interior. El maestro le respondíó que había actuado correctamente. Al vampiro le hubiera dado igual las con secuencias que hubiera podido tener sobre el muchacho,...y vampiros hay muchos que solo piensan en ellos mismos y en conseguir lo que quieren.Y nunca tendría bastante.

Hay muchos vampiros pululando alrededor de almas cándidas, o gente buena que quiere ayudar. Hay que aprender a decir NO.
No cuando quien te pide algo es egoista y manipulador y solo busca su interés; NO cuando saldrás perjudicado de la situación, herido, maltrecho, y el vampiro se habrá ido porque ya ha conseguido lo que quería. NO cuando usan armas como los sentimientos.

El único atribulado era el muchacho, no creais ni por un momento que al vampiro le importaba lo más mínimo todo lo que le pasó por la cabeza durante la larga noche.


Fa un cert temps em van recomanar un llibre que tractava sobre la recerca interior. En el camí l'acompanyava una mena de mestre: no li deia el que havia de o no havia de fer, si estava bé o malament; només l'acompanyava i li feia reflexionar sobre el que passava al seu voltant. Una de les seves experiències m'ha quedat gravada: era de nit, i al jove se li va acostar un vampir. El seu aire no era altiu, al contrari, estava abatut, però tenia el seu objectiu molt clar: aconseguir que voluntàriament que el jove li donés la seva sang. Li va suplicar que li donés una mica, tan sols, a ell que més li donava, si no ho feia el vampir moriria (hàbil i manipulardo el Truan). El noi es va passar la nit debatent amb si mateix si donar-li la seva sang o no. La presa qualsevol de les dues decisions li feia sentir malament.A cada moment que em s'endinsava en la lectura, em sentia formar part de la història, com si estigués al costat de la foguera en la fosca nit.Per a més desesperança de lo molt, la seva guia-mestre semblava haver desaparegut. Estava sol i no sabia que deción prendre.El vampir era molt hàbil manipulant els sentiments de l'molt. Si aquest accedia, es quedaria sense sang, per salvar el vampir. Si optava pel no, es sentia pitjor, perquè seria responsable de la seva mort (segons el vampir).Volia ajudar, però a costa de què: d'ell mateix. Al vampir li era igual el noi i el que passés amb ell, un cop aconseguit el seu objectiu aniria a per una altra presa.Al final de la nit, el noi li va dir al vampir que fora, que no pensava donar-li ni una gota de la seva sang ... I, va desaparèixer enmig de la mateixa boira que va aparèixer.El noi, tot i haver debatut amb si mateix i pres una decisón se sentia culpable. El vampir havia fet bé la seva feina.Ja de matí li va comentar al seu mestre a visió nocturna i la seva inquietud interior. El mestre li vaig respondre que havia actuat correctament. Al vampir li hagués donat igual les amb seqüències que hagués pogut tenir sobre el noi, ... i vampirs hi ha molts que només pensen en ells mateixos i en aconseguir el que volen.I mai tindria prou.Hi ha molts vampirs pululant al voltant de animes càndides, o gent bona que vol ajudar. Cal aprendre a dir NO.No quan qui et demana alguna cosa és egoista i manipulador i només busca el seu interès; NO quan sortiràs perjudicat de la situació, ferit, malmès, i el vampir s'haurà anat perquè ja ha aconseguit el que volia. NO quan fan servir armes com els sentiments.L'únic atribolat era el noi. I no cregueu ni per un moment que el vampir li importava gens ni mica tot el que li va passar pel cap durant la llarga nit

No hay comentarios:

Publicar un comentario

¿ESTÁN EN PELIGRO NUESTROS DERECHOS FUNDAMENTALES?

Cuando el Presidente del Gobierno anunció la entraba en vigor el Real Decreto 463/2020, por el que se decretaba el estado alarma, a partir...